La mobilitat diària a les zones urbanes, un dèficit que afecta a la despoblació rural

• La Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat presenta els resultats de l’estudi participatiu sobre les problemàtiques d’habitatge que es va portar a terme entre setembre i octubre

La Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat (MAC) dona a conéixer els resultats de l’estudi que va realitzar sobre les problemàtiques en matèria d’habitatge d’aquestes comarques. Aquest treball és el resultat de tot un procés participatiu deliberatiu portat a terme entre els mesos de setembre i octubre mitjançant tallers. En aquestes jornades, els assistents han pogut debatre sobre qüestions comunes que poden ser d’interés per als pobles i ciutats. Cal destacar que, principalment, la majoria de problemàtiques i propostes plantejades posen especial atenció en l’habitatge de les zones rurals. 

Tal com apunta l’estudi, l’accés a l’habitatge de les zones rural-urbanes, presenta unes característiques concretes que combina la realitat urbana amb la rural. Els problemes d’habitatge de les zones urbanes dels eixos Muro-Cocentaina-Alcoi o Ibi-Castalla són diferents de les que es poden trobar en la zona rural. D’altra banda, també presenten punts en comú. Per exemple; el lloguer, la compra, o l’accessibilitat dels habitatges en les zones rurals poden presentar magnituds o complexitats diferents, però també problemàtiques compartides, com és el cas de la proliferació de pisos o cases per a ús turístic o la gestió d’ajudes a la rehabilitació. En aquest diagnòstic sobre l’accés a  l’habitatge en les comarques de l’Alcoià-Comtat que es presenten es poden trobar algunes de les característiques del debat sobre l’accés a l’habitatge en entorns rurals–urbans. Per exemple, la mobilitat diària entre la ruralitat i els eixos urbans ha millorat en alguns aspectes, però encara presenta molts dèficits d’accés als serveis d’àmbit comarcal com, per exemple, la sanitat o l’educació. Aquesta qüestió afecta en especial la qüestió de l’habitatge en els espais rurals, que en part depenen del bon nivell d’aquest accés per aturar processos de despoblació o promoure l’arribada de nous residents.

La metodologia utilitzada en aquest procés participatiu ha combinat sessions formatives amb tallers deliberatius que han servit, d’una banda, per a fer un diagnòstic d’oportunitats, amenaces i dilemes de l’habitatge en cinc grans eixos (qualitat de vida als espais rural–urbans, mobilitat i mercat de treball, accés a l’habitatge, parc i usos de l’habitatge i gestió de l’habitatge). D’altra banda; el resultat del diagnòstic ha servit per a plantejar accions concretes agrupades en dues dimensions (accions que no depenen de la gestió municipal o veïnal, és a dir, sense control, i accions que es podrien executar des de la iniciativa local, veïnal o associativa, per tant amb un control.