Fageca és un xicotet municipi de muntanya de l’interior d’Alacant.

Amb poc més d’un centenar d’habitants i un entorn molt ben conservat en la Vall de Bolet, encaixada entre la serra de la Serrella i la serra d’Alfaro, en ple interior muntanyenc d’Alacant.

El terme municipal és d’uns 10,2 km² i el nucli urbà està a uns 769 m d’altitud, la qual cosa li dona clima d’interior fresc per a ser província d’Alacant.

Limita amb Quatretondeta, Benimassot, Tollos, Famorca i Confrides, la qual cosa permet articular rutes i productes de turisme rural de vall completa (Vall de Bolet i entorn).

Ronda els 100–105 habitants empadronats, població que reflecteix la tendència demogràfica de les últimes dècades típica de la muntanya alacantina, encara que en els últims anys la xifra es manté entorn del centenari de veïns.

És un destí molt benvolgut per senderistes i amants de la muntanya, en estar als peus dels cims com el Pla de la Casa (1378 m) i la pròpia Serrella, amb rutes exigents i paisatges calcaris molt marcats.

En l’entorn es conserven elements tradicionals com a forns de calç, refugis de pastors en pedra seca, antics pous de neu i restes de fortificacions, que reforcen l’atractiu del turisme rural i del patrimoni etnogràfic.

Diversos mitjans el destaquen com un dels pobles més tranquils i amb més encant de l’interior de la Costa Blanca, ideal per a escapades de senderisme, observació del paisatge i turisme de baixa intensitat.

La seua cuina local és molt de muntanya: potatges, olleta i altres plats de cullera lligats a productes agrícoles i ramaders tradicionals de la zona, com els típics els guisats de llegum, arròs i verdures de temporada, així com pans, dolços casolans i plats calents pensats ​​per a l’hivern de l’interior.

Les seues festes principals se celebren entorn del quart diumenge d’agost, en honor a la Mare de Déu dels Dolors i l’Esperit Sant, combinant actes religiosos, convivència veïnal i activitats lúdiques que atrauen a visitants de l’entorn comarcal.

La seua grandària reduïda, el paisatge d’alta muntanya mediterrània i la presència d’elements com a pedra seca, antics usos ramaders i bancals agrícoles fan de Fageca un cas molt interessant per a propostes de turisme rural, interpretació del paisatge, ramaderia extensiva i restauració de mosaic agroforestal.

La pressió turística és baixa i el teixit urbà és compacte, la qual cosa permet plantejar models de turisme de naturalesa i regeneratiu amb impacte controlat, vinculats a senderisme, gastronomia local i recuperació d’oficis i construccions tradicionals.

Si desitges saber més sobre Fageca, no dubtes a visitar la pàgina del seu ajuntament: https://www.fageca.es/

L'entrada Fageca ha aparegut primer a Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat.

Penàguila és un municipi d’origen medieval, construït entre finals del segle XIII i principis del XIV, que es troba a la comarca de l’Alcoià. S’ubica a les faldes de la serra d’Aitana i, a la seua panoràmica, a més dels elements característics medievals que encara es conserven, destaca la serra de Penàguila, amb l’arc de Santa Llúcia, amb el qual s’alinea el sol en desembre.

Un dels llocs d’interés més valorats del municipi és el Jardí de Santos, al qual s’arriba des del nucli urbà per un passeig envoltat d’arbres.

En la gastronomia de Penàguila destaquen els productes tradicionals que preparen al seu popular forn.

Les festes majors, en honor a la Verge de Patrocini, se celebren el quart diumenge d’agost.

Més informació sobre Penàguila.

L'entrada Penàguila ha aparegut primer a Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat.

La localitat de Muro es situa en un punt clau per a les comunicacions amb municipis més grans. En el seu terme municipal, als peus de la Serra de Mariola, compta amb les pedanies de Setla de Nunyes, Turballos, Benàmer i l’Alquerieta Jordà. Encara que es tracta d’un poble dedicat a la activitat industrial, agrària i de serveis, conserva un barri antic, i l’església de Sant Joan Baptista, on destaquen un retaule de Geroni Espinosa i frescos de Miguel Parra.

En el terme municipal, no molt lluny del nucli urbà, es troben nombrosos paratges per visitar, com el Fontanars o la Font del Baladre, junt al riu d’Agres.

Més informació sobre Muro.

L'entrada Muro ha aparegut primer a Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat.

Coronada per l’antic castell de Travadell, fortalesa islàmica del s.XII, del qual hui es conserven restes de la torre del homenatge i l’aljub, es troba Millena. L’èsglesia de Sant Josep, en la mateixa plaça on es troba un om centenari, alberga una Mare de Déu atribuïda al Greco i una creu de nàcar portada des de Betllem en el s.XIX. En el mateix nucli urbà, a més, es troben també les restes d’un castell musulmà, conegut com La Casa dels Moros.

En el terme de Millena es troben paratges com les fonts de dalt i de baix, o la font de l’Aigüeta, en la capçalera de la qual es troba l’anomenada la Penya del Dimoni.

Més informació sobre Millena.

L'entrada Millena ha aparegut primer a Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat.

Gorga es troba en la vall de Travadell, a la vora del riu Seta, afluent del Serpis. Presenta una configuració orogràfica plena de depressions que fan del municipi un lloc ideal per a practicar esports en la natura. Gorga rep el seu nom de l’italià, de fet comparteix nom amb un poble de la província del Lazio, d’on arribaren els seus antics pobladors. Després de passar per diferents mans, en ser conquistat per Jaume I, va ser propietat del marqués de Guadalest i del d’Ariza, a qui pertany el palau de la Plaça Major del poble.

Les seues activitats principals són l’agricultura i la ganaderia, entre les quals destaquen les oliveres, els ametlers i altres arbres frutals, així com les granges de pollastres. Com a curiositat, en Gorga hi ha una olivera de més de mil anys, en l’interior de la qual poden entrar vàries persones.

De la seua gastronomia destaquen els plats de cullera, com la borreta o la olleta. També es poden degustar les famoses coques de Sant Antoni.

Les seues festes més destacades són en honor a la Mare de Déu de Gràcia, el primer diumenge de setembre.

Més informació sobre Gorga.

L'entrada Gorga ha aparegut primer a Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat.

A la província d’Alacant, a la comarca del Comtat, es troba Quatretondeta. Un petit poble de 169 habitants. Un municipi rodejat de natura ideal per realitzar itineraris de muntanya, per les ubicacions de la Serrella.L’entorn de Quatretondeta destaca per els seus paisatges, com la Font de la Vinyeta o la Font Roja, localitzacions de la Serrella on destaca: La Penya Atrica, l’Hort dels Frares, Els Frares o la Cova Foradada, entre altres.
A més, conta amb microreserves de flora d’exemplars mediterranis, com fleixos, aurons, teixos, mostellares, corners, etc. També destaca una gran quantitat de plantes rupícoles, com la teucri de roca, els conillets, la campaneta de cingle, te roquer o la corona de rei. Més informació sobre Quatretondeta.

L'entrada Quatretondeta ha aparegut primer a Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat.

Cocentaina és la capital de la comarca del Comtat.

El centre del municipi està ple d’història, amb trets arquitectònics, com el traçat dels carrers del raval, que recorden el passat d’aquesta vila, junt amb edificis com el Palau Comtal (del segle XII) o l’Església d’El Salvador. El castell de Cocentaina, construït en el segle XIV en el cim de Sant Cristòfol, domina el poble des de les altures, a la vora de la Serra de Mariola.

Un dels principals atractius d’aquest municipi són les seues festivitats, entre les quals destaca la Fira de Tots Sants, que se celebra des del segle XIV.

Més informació sobre Cocentaina.

L'entrada Cocentaina ha aparegut primer a Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat.

En la panoràmica de Beniarrés sobreïxen dos elements: l’embassament, construït en 1958, i l’ermita blanca que corona els seus carrers. No obstant això, els atractius del municipi van més enllà, amb exemples com la Cova d’Or, un important jaciment neolític, o joies naturals com El barranc de l’Encantada o la muntanya del Benicadell.

En les seues terres de secà es cultiven principalment oliveres, que després s’empren per a produir oli d’oliva. A més d’aquest producte, en la seua gastronomia destaquen la pericana i l’olleta de músic.

Les seues festes patronals se celebren la segona quinzena d’agost, en honor a la Mare de Déu de l’Assumpció, el Crist de l’Empar i la Mare de Déu de la Cova Santa.

Més informació sobre Beniarrés.

L'entrada Beniarrés ha aparegut primer a Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat.

Benasau és un municipi d’origen musulmà en la comarca del Comtat, ubicat a 701 metres d’altitud i als peus de la Serrella. Té dos nuclis de població, Benasau i Ares del Bosc, un despoblat morisc.

Es troba en una vall i, per tant envoltat per muntanyes. A més de la Serrella, la serra d’Aitana i la dels Plans, així com els rius Seta i Frainós, converteixen l’entorn de Benasau en perfecte per a gaudir del paisatge i la natura.

En el seu nucli urbà destaquen construccions com la Torre del Palau dels Barons de Finestrat o l’Església de Sant Pere.

Pel que fa a la seua gastronomia, el seu plat més tradicional i popular és la pericana.

Més informació sobre Benasau.

Guardar

Guardar

Guardar

L'entrada Benasau ha aparegut primer a Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat.

Banyeres de Mariola s’enclava als peus del Parc Natural de la Serra Mariola, pel que gaudeix d’un entorn natural incomparable.

Es tracta d’un municipi d’origen musulmà i, de fet, el seu element arquitectònic més característic, el castell, data també d’aquesta època, concretament del segle XIII, quan la zona la dominaven els almohades.

Durant el segle XIX, amb el procés d’industrialització, va augmentar considerablement la població de Banyeres, gràcies a l’expansió agrícola i el desenvolupament dels molins paperers, que després donarien pas a la indústria tèxtil.

Pel que fa a la gastronomia, els protagonistes són els plats més tradicionals de la zona, com l’arròs caldós, les bajoques farcides o l’olla de penques, així com els dolços típics: rotllets d’ametla o anís i pastissos de moniato.

Més informació sobre Banyeres de Mariola.

L'entrada Banyeres de Mariola ha aparegut primer a Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat.