La localitat de Muro es situa en un punt clau per a les comunicacions amb municipis més grans. En el seu terme municipal, als peus de la Serra de Mariola, compta amb les pedanies de Setla de Nunyes, Turballos, Benàmer i l’Alquerieta Jordà. Encara que es tracta d’un poble dedicat a la activitat industrial, agrària i de serveis, conserva un barri antic, i l’església de Sant Joan Baptista, on destaquen un retaule de Geroni Espinosa i frescos de Miguel Parra.

En el terme municipal, no molt lluny del nucli urbà, es troben nombrosos paratges per visitar, com el Fontanars o la Font del Baladre, junt al riu d’Agres.

Més informació sobre Muro.

L'entrada Muro ha aparegut primer a Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat.

Coronada per l’antic castell de Travadell, fortalesa islàmica del s.XII, del qual hui es conserven restes de la torre del homenatge i l’aljub, es troba Millena. L’èsglesia de Sant Josep, en la mateixa plaça on es troba un om centenari, alberga una Mare de Déu atribuïda al Greco i una creu de nàcar portada des de Betllem en el s.XIX. En el mateix nucli urbà, a més, es troben també les restes d’un castell musulmà, conegut com La Casa dels Moros.

En el terme de Millena es troben paratges com les fonts de dalt i de baix, o la font de l’Aigüeta, en la capçalera de la qual es troba l’anomenada la Penya del Dimoni.

Més informació sobre Millena.

L'entrada Millena ha aparegut primer a Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat.

Gorga es troba en la vall de Travadell, a la vora del riu Seta, afluent del Serpis. Presenta una configuració orogràfica plena de depressions que fan del municipi un lloc ideal per a practicar esports en la natura. Gorga rep el seu nom de l’italià, de fet comparteix nom amb un poble de la província del Lazio, d’on arribaren els seus antics pobladors. Després de passar per diferents mans, en ser conquistat per Jaume I, va ser propietat del marqués de Guadalest i del d’Ariza, a qui pertany el palau de la Plaça Major del poble.

Les seues activitats principals són l’agricultura i la ganaderia, entre les quals destaquen les oliveres, els ametlers i altres arbres frutals, així com les granges de pollastres. Com a curiositat, en Gorga hi ha una olivera de més de mil anys, en l’interior de la qual poden entrar vàries persones.

De la seua gastronomia destaquen els plats de cullera, com la borreta o la olleta. També es poden degustar les famoses coques de Sant Antoni.

Les seues festes més destacades són en honor a la Mare de Déu de Gràcia, el primer diumenge de setembre.

Més informació sobre Gorga.

L'entrada Gorga ha aparegut primer a Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat.

A la província d’Alacant, a la comarca del Comtat, es troba Quatretondeta. Un petit poble de 169 habitants. Un municipi rodejat de natura ideal per realitzar itineraris de muntanya, per les ubicacions de la Serrella.L’entorn de Quatretondeta destaca per els seus paisatges, com la Font de la Vinyeta o la Font Roja, localitzacions de la Serrella on destaca: La Penya Atrica, l’Hort dels Frares, Els Frares o la Cova Foradada, entre altres.
A més, conta amb microreserves de flora d’exemplars mediterranis, com fleixos, aurons, teixos, mostellares, corners, etc. També destaca una gran quantitat de plantes rupícoles, com la teucri de roca, els conillets, la campaneta de cingle, te roquer o la corona de rei. Més informació sobre Quatretondeta.

L'entrada Quatretondeta ha aparegut primer a Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat.

Cocentaina és la capital de la comarca del Comtat.

El centre del municipi està ple d’història, amb trets arquitectònics, com el traçat dels carrers del raval, que recorden el passat d’aquesta vila, junt amb edificis com el Palau Comtal (del segle XII) o l’Església d’El Salvador. El castell de Cocentaina, construït en el segle XIV en el cim de Sant Cristòfol, domina el poble des de les altures, a la vora de la Serra de Mariola.

Un dels principals atractius d’aquest municipi són les seues festivitats, entre les quals destaca la Fira de Tots Sants, que se celebra des del segle XIV.

Més informació sobre Cocentaina.

L'entrada Cocentaina ha aparegut primer a Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat.

Banyeres de Mariola s’enclava als peus del Parc Natural de la Serra Mariola, pel que gaudeix d’un entorn natural incomparable.

Es tracta d’un municipi d’origen musulmà i, de fet, el seu element arquitectònic més característic, el castell, data també d’aquesta època, concretament del segle XIII, quan la zona la dominaven els almohades.

Durant el segle XIX, amb el procés d’industrialització, va augmentar considerablement la població de Banyeres, gràcies a l’expansió agrícola i el desenvolupament dels molins paperers, que després donarien pas a la indústria tèxtil.

Pel que fa a la gastronomia, els protagonistes són els plats més tradicionals de la zona, com l’arròs caldós, les bajoques farcides o l’olla de penques, així com els dolços típics: rotllets d’ametla o anís i pastissos de moniato.

Més informació sobre Banyeres de Mariola.

L'entrada Banyeres de Mariola ha aparegut primer a Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat.

L’Alqueria d’Asnar, en la Plana de Muro, es distingeix per un alt pinacle que sobreïx d’entre les cases; la torre campanar de l’església de Sant Miquel, d’estil modernista. Aquesta corrent arquitectònica va arribar a la zona amb força de la mà de la industrialització. De fet, en L’Alqueria d’Asnar es troba l’antiga fàbrica que s’encarregava de produir el famós paper de fumar Bambú.

El casc urbà es caracteritza per carrers amb encant, que s’engalanen amb tapissos per les festes patronals, en honor a Sant Miquel.

Una natura esplendorosa envolta el poble, gràcies a la proximitat del riu Serpis, donant lloc a preciosos paratges i paisatges a només uns passos de les cases.

Com a singularitat gastronòmica, destaca l’embotit artesanal, entre el qual la poltrota compta amb especial fama.

Més informació sobre l’Alqueria d’Asnar.

L'entrada L’Alqueria d’Asnar ha aparegut primer a Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat.

Alfafara és un municipi enclavat en l’anomenada Valleta d’Agres, entre la Serra d’Agullent i la Mariola. Es caracteritza pels seus carrers i places amb encant. En el seu nucli urbà, destaca una església d’inspiració gòtica i un particular llavador.

Les fonts del Tarragó i del Assut, pròximes al poble, ofereixen un lloc ideal per al oci i el descans i, un poc més allunyades, trobem la Cava de Don Miquel, les Coves de les Finestres i la Cova Bolumini, paratges de gran bellesa i singularitat.

Pel que fa a la gastronomia, els plats més típics són la pericana, els gaspatxos i la borreta.

Més informació sobre Alfafara.

L'entrada Alfafara ha aparegut primer a Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat.

ALCOSSER

Alcosser és un xicotet municipi on gaudir de la pau i la tranquil·litat passejant per carrers amb un llegat musulmà, envoltat pels aromes i el so de la natura.

Es troba junt al riu Serpis, ubicació privilegiada per l’esplendor de la flora i fauna que l’envolta.

El sector tèxtil, com en tota la zona, ha tingut una gran importància en l’economia del municipi, però també una agricultura que ara es renova apostant pel sector ecològic.

Les festes patronals, en honor a Sant Gil, els sants Abdon i Senén i el Crist de la Pietat, se celebren el primer cap de setmana de setembre.

Més informació sobre Alcosser.

L'entrada Alcosser ha aparegut primer a Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat.

Alcoleja, el menor en nombre d’habitants dels municipis de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat, és d’origen morisc. En 1547 va passar a formar part del patrimoni dels marquesos de Malferit. De fet, encara es conserven restes del palau d’aquestos marquesos en el nucli medieval del municipi. 

Aquest tranquil municipi es troba a les faldes de la serra d’Aitana. Una ubicació que fa que el seu clima siga especialment fred, però també que compte amb molts senders en la natura.

El seu principal motor econòmic és el cultiu de secà. Destaquen les produccions ametla, fruita i oli d’oliva.

En la cuina d’Alcoleja és especialment característica la pericana.

Les festes patronals, en honor a Sant Vicent Ferrer i a la Mare de Déu dels Desamparats, se celebren l’últim cap de setmana d’agost.

Més informació sobre Alcoleja.

L'entrada Alcoleja ha aparegut primer a Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat.